“A cualquier otra parte” de Dorian [PLAY]

La vida sempre ens té amagada alguna cosa bona per tal de que ningú dels que formem part d’ella pergam la il-lussió per certes coses. I vos avise, son tonteries, normalment menudes, però que hem de saber vore-les i disfrutar-les, perquè per a això estàn.

Aquesta nit a la gala dels Goya, han posat una foto que li vaig fer jo a Joan Monleón a l’Inquiet. M’he parat a pensar si era important que la foto fora meua i he arribat a la conclussió que si bé no és important l’autoría de la foto, a mi m’importa més que durant mig segon, la gent haja recordat a Joan tal i com jo el vaig veure per la meua càmera aquell dia a la sala de premsa de l’Sgae (malditos roedores!).

Gràcies VIDA per estes sorpreses, gràcies Joan i gràcies a tú també perquè quan em dius que soc gran, a voltes m’ho crec.

Link a la foto

El primer dels racons de “La guarida” (batejada pel senyor instal-lador de telefònica). Encara queda, però tot arribarà.

Quan estem a fosques, qualsevol llum, per menuda que siga, és una bona direcció a seguir..

Per molt que t’agrade l’estiu (i a mi m’agrada molt), és inevitable que arribe l’hivern. I quan l’estiu s’allarga està genial, però saps que arribarà l’hivern en algun moment. Si un temps l’estiu s’allarga més del que estem acostumats, arribarem a desitjar que arribe l’hivern? Podrem deixar de pensar en l’hivern i disfrutar realment l’estiu..?

 No sé ben bé el que he dit, però al meu cap tenia (cert) trellat.

Crec que sé per què parle tant; perquè tinc ganes de contar coses; perquè sols li passen coses (més interessants o no) a la gent que les conta.

 Si, les podría haver fet a qualsevol lloc, no cal anar-se’n a Irlanda, però allí estava, i allí les vaig fer..

Salut!

Quan encara queda temps, el final sempre està lluny. Però quan està prop, es veu més prop encara. Senzill i obvi, o no tant.

Sols vull mantindre’m ocupat, perquè la majoria de les voltes, esperar cansa més que fer alguna cosa.

La pròxima, sobre els finals.